Clínia de Periodòncia i Cirurgia d'Implants. Dra. Jorgina Estany

Periodòncia

La malaltia periodontal és una infecció deguda a l’acumulació de bacteris en les superfícies dentals que produeixen la destrucció dels teixits de suport de les dents. 

Els símptomes són sagnat de les genives, mobilitat dental, mal gust de boca o mal alè, sensibilitat al fred, dents més llargues i descalçades, espais negres interdentals i, de vegades, dolor i supuració.

El tractament que oferim als nostres pacients es basa en la desinfecció gingival, l’eliminació dels bacteris amb el raspat radicular, el control d’higiene oral i, si és necessari, la cirurgia.

ETIOLOGÍA
 La placa dental és un cúmul de diverses espècies de bacteris, glicoproteïnes i d’altres substàncies que provenen de la saliva. A mesura que passen les hores, la placa s’organitza al voltant de les dents i, si no es raspalla bé, es comença a calcificar. En pocs dies es forma el càlcul o carrall o tosca dental que progressivament es pot anar recobrint de més placa i augmentar la seva grandària.
Posteriorment els bacteris de la placa dental comencen a afectar les genives. Aquestes s’inflamen, es tornen vermelles, sensibles i sagnen en el moment del raspallat; apareix l’anomenada gingivitis, malaltia que no acostuma a fer dolor.

MALALTIA PERIODONTAL
La malaltia periodontal es una infecció deguda a l’acumulació de bacteris en les superfícies dentals que produeixen la destrucció dels teixits de suport de les dents.
Amb el temps la geniva inflamada es desuneix de la dent i la inflamació progressa en profunditat, produint les bosses periodontals. Aquí els filaments del raspall de dents i les pastes dentals no poden introduir-s’hi i els bacteris s’hi multipliquen. Finalment s’afecta l’os. Aquest s’anirà reabsorbint, i com a conseqüència de la reducció del suport dental, començaran a descalçar-se les dents. Tot això constitueix el que s’anomena la malaltia periodontal, altrament dita piorrea, i que acaba produint la pèrdua de les dents si no es tractada a temps.
Els símptomes mes freqüents són el sagnat de les genives, la mobilitat dental, el mal gust de boca o mal alè, la sensibilitat al fred, les dents més llargues i descalçades, els espais negres interdentals i, de vegades, també produeix dolor i supuració. 
Existeixen diferents factors que poden afavorir el desenvolupament més ràpid de la malaltia periodontal. Entre aquests cal destacar la sobrecàrrega durant la masticació, el cruiximent de les dents durant el son, la predisposició hereditària (antecedents familiars), els desequilibris hormonals (diabetis, embaràs, osteoporosi,...), les malalties infeccioses o immunitàries que baixen les defenses, les medicacions (per problemes del cor o pressió alta, trasplantaments,...) i també, no cal oblidar, els hàbits tòxics (tabaquisme i/o drogues) i l’estrès.

TRACTAMENT DE LA MALALTIA PERIODONTAL
En la primera visita, el periodoncista (dentista especialitzat en genives) realitzarà un estudi acurat mitjançant un sondatge i un estudi radiològic dent per dent. L’objectiu d’aquest estudi es conèixer l’estat de la malaltia periodontal i servir de punt de referència pel seu seguiment posterior. Nosaltres, com a consulta especialitzada en aquest camp, utilitzem la sonda electrònica Florida, la radiologia digital i l’estudi microbiològic.

El tractament inicial consisteix en la desinflamació i desinfecció de la geniva amb el raspat per tal d’eliminar els bacteris i càlculs acumulats en la superfície de la dent i sota el marge de les genives. Aquesta tècnica s’efectua dins del gabinet dental per part del dentista o de la auxiliar especialitzada (higienista), pot requerir anestèsia i varies sessions i ha d’anar acompanyada d’un raspallat a casa molt meticulós.
En un estat més avançat de la malaltia és possible que després dels raspats persisteixen les bosses fondes o les deformitats de la geniva. Aleshores aquestes s’han d’eliminar amb cirurgia per evitar la reinfecció i la progressió de la malaltia periodontal. Existeixen també altres tractaments que poden ésser necessaris en relació amb la naturalesa del problema periodontal: tècniques de regeneració òssia, allargament de corona, empelts en retraccions localitzades de la geniva o, fins i tot, col·locació d’implants per substituir dents molt malmeses o absents.

En tots els casos, un cop aturada la malaltia, el pacient haurà de ser visitat posteriorment de forma periòdica. Aquesta profilaxi periòdica (cada 3, 4 o 6 mesos) juntament amb una bona higiene són imprescindibles per mantenir el resultat aconseguit després del tractament i gaudir d’una boca sana per molt de temps.

Cirurgia periodontal
Tècniques quirúrgiques que realitzem:

  • Cirurgia per desbridament i eliminació de bosses residuals.
  • Cirurgia plàstica periodontal per correcció dels defectes gingivals: empelts per augmentar la geniva i cobrir les arrels al descobert (autotrasplant de geniva, alloderm®,...), correcció d’asimetries i somriure gingival, tincions melàniques,...
  • Correcció dels defectes ossis amb tècniques de regeneració òssia (empelts ossis, membranes, emdogain®,...) o osteotomia i osteoplàstia
  • Cirurgia preprotèsica amb allargament de corona, correcció d’asimetries i somriure gingival,...
  • Extracció atraumàtica amb preservació de cresta per evitar atrofies i poder posar implants immediats o diferits.
  • Extracció de dents incloses i queixals del seny.
  • Cirurgia per col·locació d’implants, augment de cresta, augment de sinus, implants immediats,...



Sempre que la tècnica ho permet es realitza microcirurgia i/o cirurgia mínimament invasiva  a fi i efecte de millorar al màxim l’estètica i reduir el postoperatori.  A més, qualsevol d’aquestes tècniques es pot realitzar amb sedació.

RELACIÓ DE LA MALALTIA PERIODONTAL AMB ALTRES PATOLOGIES
La salut de la boca influeix en la salut del cos. En particular, les infeccions de la geniva, a més de poder produir  la pèrdua de les dents, afecten també a la resta de l’organisme.

Així, per exemple, les bactèries que produeixen la infecció gingival poden provocar infeccions a distancia en altres òrgans com pot ésser el cor. En aquest cas, les bactèries juntament amb els productes inflamatoris influeixen en la formació de les plaques d’arteriosclerosi que obstrueixen les artèries i augmenten així el risc de patir una isquèmia coronaria i un Infart de cor o bé una isquèmia cerebral i un infart cerebral (feridura). Alguns factors de risc comuns de la patologia coronaria i la malaltia periodontal són el tabac, la diabetis, l’estrès, ...

Pel que fa a la diabetis, les persones que pateixen aquesta malaltia tenen una major predisposició a tenir infecció de les genives i, a la vegada, aquesta infecció dificulta el control de la glucosa en sang. D’aquí la importància de que els diabètics facin revisions dentals de manera periòdica.

Les genives són molt sensibles als canvis hormonals. Així durant l’embaràs hi ha una major predisposició al sagnat de les genives degut a l’augment  de la progesterona i els estrògens que incrementen el flux sanguini i agreugen la inflamació que produeix la placa bacteriana. 
A partir del primer trimestre és molt comú que les genives mostrin una aparença envermellida i que, de vegades, sagnin després del raspallat: és el que es coneix com a gingivitis de l’embaràs. Aquest envermelliment  és degut a que el  pH de la saliva ara és més àcid i fa que aquesta perdi part del seu efecte bactericida. En el segon i tercer trimestre és freqüent observar gingivitis amb inflamació i sagnat fins i tot espontani. Si la gingivitis no es controla pot evolucionar a una periodontitis, destruint l’os i els teixits que sostenen les dents.
A més, durant l’últim trimestre de gestació, la existència d’inflamació a les  genives produeix un increment en els nivells de prostaglandines que passen a la sang i pot ésser la causa o el desencadenant d’un part preterme. Diversos estudis que s’han dut a terme sobre aquest fet mostren  l’existència d’una relació directa entre  malaltia periodontal i l’augment del risc (fins un 5,2%) de part prematur i de bebès amb baix pes. Una altra complicació bucal, que pot aparèixer en dones  embarassades, és l’anomenat granuloma piogènic o épulis de l’embaràs. Aquest se sol  iniciar- entre el quart i el sisè mes d’embaràs i és una tumoració gingival amb forma de fong que sagna amb molta facilitat però que no és greu i que gairebé sempre desapareix per si sol després del part. En el seu tractament es bàsic la desinfecció de les genives per part del especialista.

Per últim, però no per això menys important, cal ressaltar que el tabac agreuja la malaltia periodontal ja que les persones fumadores desenvolupen  aquest tipus de  malalties de manera més agressiva i, a la vegada, responen pitjor al tractament. Igualment, en les persones amb aquest hàbit els implants tenen més dificultat per integrar-se a l’os.

  • Sonda electrònica Florida®
  • Gingivitis
  • Periodontitis inicial
  • Periodontitis moderada
  • Periodontitis avançada
Clínica Estany © 2017